El principi de funcionament d'un transformador es basa en la llei de la inducció electromagnètica. Consta principalment de tres components: una bobina primària, una bobina secundària i un nucli de ferro (o nucli magnètic). Quan el corrent altern flueix a través de la bobina primària, genera un flux magnètic altern dins del nucli. Aquest flux altern travessa tant les bobines primàries com les secundàries. Segons la llei de la inducció electromagnètica, un canvi en el flux magnètic que passa per una bobina indueix una força electromotriu (EMF) dins d'aquesta bobina. La magnitud de la EMF induïda a la bobina secundària està estretament relacionada amb la relació de girs entre les bobines primàries i secundàries. Quan la relació de voltes és superior a 1, la tensió de sortida de la bobina secundària supera la tensió d'entrada de la bobina primària, donant lloc a un augment de tensió-; a la inversa, quan la relació de girs és inferior a 1, la tensió de sortida és inferior a la tensió d'entrada, donant lloc a una baixada de tensió-.
Pel que fa als detalls tècnics, el nucli de ferro serveix per millorar l'acoblament magnètic, minimitzar les fuites magnètiques i millorar l'eficiència del transformador. El nucli es construeix normalment apilant laminats d'acer de silici recoberts amb vernís aïllant per reduir les pèrdues de corrents de Foucault. Les bobines primàries i secundàries s'enrotllen generalment amb filferro aïllat, amb el nombre de voltes determinat per la relació de transformació requerida del transformador.
